Negrescolor

Negrescolor o Joan Fernandez, va cursar els estudis d'il·lustració a l'escola Massana. Abans d'iniciar-se com a freelance en el món de la il·lustració va ser soci de la Cooperativa Autogestionaria La Ciutat Invisible, on s'encarregà de tot l'imaginari grafic i visual, mentre combinava aquesta activitat amb la pintura mural i el graffiti. 

Li agrada explorar el llenguatge de les imatges i les possibilitats expressives i poètiques que li ofereix la il·lustració. En els últims anys ha treballat el format cartell, tot i que últimament comença a ficar el cap per el món editorial. Sovint transporta la il·lustració a la pintura de petit i gran format i quan té l'oportunitat, apareix en el món de les galeries. Actualment treballa per fer-se un lloc en el món de la il·lustració professional. 

Trobeu-lo a negrescolor.blogspot.com

Pla A?

  Ara com ara em puc dedicar al 100% a dibuixar, encara que amb els temps que venen no descarto haver-ho de convinar amb altres feines. He participat en 3 ocasions del Seminari Internacional d'Il·lustració i Disseny d'Albarracín i no descarto en temps propers complimentar la meva formació amb estudis Universitaris. També m'interesa molt el treballar en projectes col·lectius de caràcter multidisciplinari.

Inspiracions? 

  Ai ai, això dels referent a vegades es una mica perillós... Però suposo que tot aquell que em sembla sincer amb la seva feina i al mateix temps em fa pensar. M'agrada la feina d'aquells creatius que deixen oberta la interpretació de la seva feina, que no et donen respostes sinó que t'obliguen a fer-te més preguntes. El context social-econòmic-polític no només crec que es una font d'inspiració, sinó que els creatius hi tenim certa responsavilitat al respecte.

Per què? 

  A banda que és el que millor se fer, crec que és el mitjà on tinc més capacitat de comunicar i expressar la meva visió particular de la realitat que ens envolta. Crec que el món creatiu et dona la possibilitat de conèixer i descobrir un munt de visions i llenguatges que al mateix temps et fan créixer a tu mateix, t'alimenten la sensibilitat i al cap i a la fi et fan millor persona. Sento la creativitat com allò que em vincula amb el món i amb les persones que m'envolten.

Suggereix-nos un pla B...

  Doncs ara mateix acabo d'arribar d'estar un any fora de Barcelona i em sento una mica fora de joc, però per afinitats crec que no us podeu perdre la feina de l'Ana Yael Zareceansky i l'Ivan Bravo (Rodaments). 

La seva obra: 

Miu Mirambell

Llapis de colors, gats i ocells són la base de les il·lustracions de la Mireia Mirambell, una jove llicenciada en Belles Arts a Barcelona que poc a poc va donant a conèixer la seva obra. Ha treballat com a directora d'art a la revista Jaç (Grup Enderrock), a la discogràfica Sinnamon Records, a la publicació lamonodigital i amb el dissenyador Martí Guixé, entre altres. Actualment compagina feines de disseny i il·lustració, des de portades per discs, dibuixos per a nens, per editorials o per a festivals, amb treballs personals. Ara està immersa en un projecte d'intervenció urbana que l'ha portat des del barri del Born de Barcelona fins al districte de Brooklyn a Nova York. Inquieta i enèrgica Miu Mirambell també forma part del col·lectiu Adicciones Porquesi.

Trobeu-la a missmigajasdepan.blogspot.com

  

Pla A?

  Aquests últims anys em dedico a saltar de feina en feina per poder sobreviure.  

Inspiracions?

  Sóc francòfila total, enamorada del cinema i la literatura francesa. També m’inspira el paissatge finlandès, em relaxa i em fa crear. 

Per què? 

  Faig coses perquè sóc un cul inquiet sinó seria carn de psicòleg. També, és clar, per la vanitat pudorosa d’agradar.

Suggereix-nos un pla B...

   Us vull proposar un cuiner que es diu Oriol Sala i després de treballar amb el Paco Guzmán i a desenes de restaurants de qualitat regenta un bar a Vic.

La seva obra:

Chamo San

Nascut i criat a Barcelona Chamo San va viure la seva infància envoltat de personatges dibuixats, els qui el van veure créixer recorden que no parava de dibuixar a Son Goku, a les Tortugues Ninja o als Oliver i Benji, entre altres. Més endavant va conèixer noves formes de crear; va estudiar Belles Arts i també va cursar un postgrau d'il·lustració. Per les seves mans no només hi passen eines d'il·lustració sinó que durant una temporada va estar enamorat de la fotografia més artesanal i els plàstics de Penique Produccions són una constant, ja que és membre del col·lectiu. Ara bé, després de temptejar diferents disciplines ha tornat al dibuix on intenta, dia a dia, fer-se un lloc.

Trobeu-lo a cargocollective.com/chamosan 

o al seu blog chamonsta.blogspot.com.  

Pla A?

  Per primer cop a la vida em trobo que ja no soc estudiant. Vaig estudiar Belles Arts i l'any passat vaig fer un postgrau de il·lustració. Ara toca posar en pràctica tot allò que he pogut aprendre i donar-l'hi sentit. Poc a poc van arribant encàrrecs i projectes. Arriba el moment en el que no es pot dir que no a res.

Inspiracions?

  De referents en tinc molts. Egon Schiele o Gustav Klimt m'encanten. M'agradaria algun dia poder trobar un món propi com Dalí. L'artista actual que potser m'influeix més és James Jean. Jo treballava d'una manera i vaig trobar que ell té un estil i una tècnica que s'assemblen en la base, però que ha evolucionat moltíssim. És el meu referent més directe per el seu treball i per ser contemporani meu.
És curiós que les obres meves que més agraden són les que he fet sense cap intenció a part de dibuixar. Només pel plaer de crear alguna cosa (les noies llop van néixer així i han resultat un autèntic hit a la web).

Per què? 

1. Perquè m'agrada fer-ho.
2. Perquè a la gent l'hi agrada el que faig.

Suggereix-nos un pla B...

   A qui els hi agradi la fotografia jo suggeriria a Pablo Baqué, company a Penique productions, Miquel Martínez, fotògraf incansable, i Pau Lloret, un creador de mons. Ara em barallo amb la meva amiga Amaia Arrazola per aconseguir una exposició individual a Miscelanea (podeu votar-me aquí). I per acabar, Raül Roncero, la seva obra és sana, divertida i popular, a part de prolifera i multi-disciplinar.

La seva obra:

Jeez Vanilla

Fantàstica, perdurable i vintage. Jeez Vanilla és l'Adriana Bellet. Nascuda el 1984 a Barcelona, va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. En acabar la carrera es va traslladar a Londres, on va començar treballant de dissenyadora gràfica. Amb la inquietud de conèixer altres tècniques i embrutar-se les mans va cursar un postgrau en Disseny de Superfícies a la University of the Arts London. Allà va treballar la impressió sobre diferents suports com el paper i el tèxtil i la ceràmica, de la que es va enamorar. Els seus dissenys presenten històries que esdevenen una invitació a imaginar les aventures i fer de l'acte rutinari de menjar un moment una mica més entretingut. Rodejada de plats i tasses fa un any que treballa des de Madrid. Trobeu-la a jeezvanilla.com / compreu les seves peces on-line a etsy.com/shop/jeezvanilla i físicament a Verde Jade de Barcelona.

Pla A?  

  Ara per ara el pla A és intentar fer del pla B l'únic pla! Cosa que s'acaba traduint en qualsevol tipus de feina, creativa o purament mercenària que em caigui a les mans per poder permetre'm les hores a l'estudi!

Inspiracions?

  Generalment qualsevol cosa amb cert regust de naftalina! A vegades una novel·la, una pel·lícula, un matí als Encants, les cançons de la Fitzgerald, la fotografia de Cecil Beaton o les il·lustracions de la Lizzy Stewart.

Per què? 

  Perquè és l'única cosa en aquesta vida per la qual tinc paciència de sant!

Suggereix-nos un pla B...

  L'escultora i il·lustradora Sophie Aguilera, que fa unes peces increïbles. L'Irene Vidal, de la que en sóc fan des dels temps universitaris i que s'ha d'animar a fer moltes més il·lustracions i la Mireia Mirambell, que utilitza els colors com ningú!



La seva obra: 

Maria Diamantes

Fabulista, dolça i naïf. Darrere el nom de Maria Diamantes s'hi amaga la Clara, una noia de Santa Coloma de Farners que amb 19 anys va anar a viure a Barcelona on va estudiar disseny gràfic i en acabar va fer un màster de publicitat a l'Escola Superior de Disseny Elisava. Professionalment és directora d'art a Shackleton però és al seu bloc on deixa anar tota la seva creativitat amb total llibertat. Maria Diamantes és un experiment en forma de bloc on presenta la seva obra: tan d'il·lustració com fotografia o fins i tot els "abrazacortinas", uns personatges 100% artesanals fets de roba; sempre seguint el seu estil personal. Poc a poc el seu treball va agafant força, una bona prova d'això són les exposicions col·lectives on ha participat com per exemple: Reskate (on van pintar taules d'skate), Pasen y Vean (juntament amb Conrad Roset, Guim Tió i Amaia Arrazola), entre d'altres. Com a Maria Diamantes també ha fet projectes per la marca de vinils Hommu,  i ha col·laborat en una revista de brasil il·lustrant articles. Trobeu-la a mariadiamantes.blogspot.com

Pla A?

  Fa quasi quatre anys que sóc Directora d'Art a una agència de publicitat Shackleton de Barcelona. Una feina que m'ocupa tot el temps i quan trobo foradets és quan faig bloc com una boja! hehe.

Inpiracions?

  M'encanta el món naïf, així que sempre estic mirant blocs, revistes i llibres d'aquest món. Alguns noms: Studioviolet i Laura Varsky m'encanten les il·lustracions que fan, i la Misako mimoko que fa un ninos genials!!!

Per què?

  Doncs perquè m'ho passo molt bé fen-t'ho i quan acabo els projectes tinc una gran sensació de felicitat! :)

Suggereix-nos un pla B...

  Ufff, n'hi ha molts!! Il·lustradors com en Conrad Roset o l'Amaia Arrazola, el dissenyador gràfic Pampalluga Design o la dissenyadora i ceramista Jezz Vanilla.

La seva obra:

Roger Ballabrera

Metafòric, híbrid i analític. Nascut a Premià de Mar en Roger va trigar molt a saber a què es volia dedicar. El seu interès per dibuixar i la fascinació per tot allò relacionat amb el còmic, la il·lustració, l'animació i l'art en general sempre hi era, però van passar molts anys, inclús va començar a estudiar periodisme, abans no va decidir-se a cursar els estudis de Belles Arts a Barcelona. La seva obra busca treballar el concepte. Percep la il·lustració com un enigma que s'ha de resoldre. Un interrogant que demana una resposta gràfica adequada a la idea, al text, o a la narració que té entre mans. La intenció sempre és la mateixa: intentar, en la mesura del possible aportar alguna cosa al contingut i ampliar el sentit del text, sense traïr-lo però mirant de no ser estrictament literal. Pel què fa a la narració, ja sigui conte o còmic, procura que el ritme amb què avança la història captivi el lector, guiant-lo perquè el missatge arribi com ell vol. Trobeu-lo a rogerballabrera.blogspot.com

Pla A?
  El meu pla A actual és continuar amb les col·laboracions en revistes mèdiques que són el que m’ajuda a tirar endavant. Però la meva debilitat són els contes infantils i és allà on tinc posat el punt de mira.

Inspiracions?
  Qualsevol cosa em pot cridar l'atenció i ser el germen d’alguna cosa, les idees i inspiracions m'agafen als llocs més insospitats, ja sigui a la dutxa o al tren camí cap a l’estudi. Tot i així, hi ha una sèrie de fonts on tard o d’hora acabo tornant, es reflecteixin o no en la meva feina. Seria el cas de les animacions de la UPA o les portades de discos de jazz de mitjans segle XX. Per citar alguns il·lustradors, admiro el treball de Pablo Amargo, Isidro Ferrer, Arnal Ballester, o Stacy Innerst, però la llista podria ser infinita. Fora del món de la il·lustració: em perden els objectes vells i atrotinats, i les joguines de llauna. Vaja, que els encants vells són una mina. El cinema mut ha estat sempre una constant referència. Especialment tot el què va rodar Buster Keaton, un geni creatiu que no ha deixat mai de sorprendre'm. Amb els anys he descobert que l’única cura vàlida pels bloquejos creatius són la lectura i el cinema.


Per què?

  Realment no ho sé, potser alguna mena d’obstinació, digues-li obsessió. I les ganes de millorar dia a dia.

Suggereix-nos un pla B...
  Els il·lustradors Raquel Marin i Joan Fernandez (Negrescolor).

La seva obra:

Halcon

Extrems; figuratiu i abstracte. Hector Contreras és Halcon. Nascut al 1986 a Olot, després d'estudiar el batxillerat d'arts a l'Escola d'Art d'Olot i passat un temps de descans creatiu, va estudiar il·lustració a l'escola JOSO de Barcelona. Des de llavors ha estat constant en els seus projectes i la seva formació. Combina el treball creatiu, que l'ha portat a presentar dues exposicions personals, amb petits encàrrecs. Actualment experimenta amb diferents tècniques (llapis, bolígraf, pintura...) en busca del seu propi estil. Creu que tots som continents, el que hi posem a dins es cosa de cadascú.

El trobareu a hectoralcon.blogspot.com

Pla A?

  El meu pla a és crear, però per menjar treballo en una botiga d'animals. La ironia és que no m'agraden els animals tancats en gàbies ni el consum compulsiu.

Inspiracions?

  Les meves referències són els aconteixements del meu voltant i els de dins meu: emocions, idees, obsessions, somnis, vibracions...i les arts d'altres persones. Quan expresses alguna cosa allò ja no és només teu encara que hi puguis posar preu i t'ho paguin.

Per què? 

  Ser conegut... per mi mateix.

La seva obra:

Eric Melic

Plurivalent, receptiu i productiu. Nascut a Barcelona va estudiar Belles Arts, Disseny i Il·lustració a IDEP. A l'Eric sempre li ha agradat el món del còmic i "les sèries d'animació manga dels anys 80, totes aquelles que feien al Club Súper 3 com Bola de drac o el Dr. Slump", Toriyama és sens dubte un dels seus grans referents. Amb els anys han aparegut al seu treball noves influències però van ser aquestes primeres que el van portar a decidir dedicar-se al dibuix. Des de llavors no ha descartat cap branca creativa i treballa amb il·lustració infantil i de moda, animació, disseny gràfic, còmic i també elabora storyboards per empreses de publicitat. Trobeu-lo a ericvilla.carbonmade.com

Pla A? 

Treballo en un estudi editorial fent il·lustració infantil entre d'altres registres. De moment amb aquesta feina puc viure. Com a Pla B faig treballs més personals només per plaer.

Inspiracions?

Toriyama, Otomo, Mignola, Rizzo, Sienkiewicz o James Jean. També m'agraden molt els llibres  de pelis d'animació, és una feina molt completa i realment espectacular.

Per què?

Sobretot em fa tirar endavant el fet que gaudeixo amb el que faig: creant i dibuixant. Procuro que no es converteixi en una obligació ja que el més important per mi és passar una bona estona davant del paper.

Suggereix-nos un pla B...

L'il·lustrador Roger Ballabrera.

La seva obra:

Elies Plana

Bitxus

Acurat, artesà i reproduïble. Li agrada ser titllat d’impresor. De la generació del 77 estudià disseny gràfic a L'Escola d'Art d’Olot. Després d’una etapa creativa envoltat d’ordinadors, vídeos i fotografies, va canviar les eines per burins, gravats, tòrculs, tipografies de plom i papers. Primer ajudant al taller del seu pare i després fent els primers passos amb treballs d’art gràfic propi. Linòleums a la planxa perduda, trepes (plantilles) i xilografies (fusta) són les tècniques amb les que se sent més còmode. Enamorat del viatge de motxilla, avions sense tiquet de retorn i de cultures i experiències per conèixer. Ha estampat diferents treballs tant d’art gràfic com d’edicions de bibliòfila. Llibres artístics impresos usant processos artesanals i molt manuals de la bella i vella impremta. El pròxim mes de maig del 2011 a la Sala Trinxeria d’Olot es podrà veure l’exposició Contes de Minerva. Una edició de bibliòfilia amb set contes d’escriptors olotins. Trobeu-lo a eliesplana.com

Pla A? 

Tinc la sort de tenir el meu PlaB com a Pla A. Ja fa dos anys i mig que estic presentant, treballant i dsifrutant d’imprimir projectes propis o d’encàrrec. Edicions de bibliòfilia o art gràfic.

Inspiracions?

M’agrada mirar, olorar i escoltar tot el que puc. Referents? Des de xilografies del segle XVIII, fins a Vagabond, el còmic de Takehiko Inoue, Louis Jou, Egon Schiele i tot un reguitzell d’estudis i impresors treballant amb les mateixes eines que jo com Tugboat, WingedLion o Natalia Moroz, la gran majoria d’Estats Units o Anglaterra, països on encara ara s’utilitzen les premses i els antics processos de reproducció gràfics.

Per què?

Veure les reaccions de la gent al veure un dels meus treballs, explicar-los processos i tècniques. Per a mi és molt important donar a conèixer la manera d’imprimir del taller, és una manera que no es perdi l’ofici. L’altre punt és l’adicció que un mateix es crea: Estàs en un projecte i el cap es dispara començant a desenvolupar i inspirar-se amb idees que surten del que estàs fent. 

Suggereix-nos un pla B...

La poesia de Cristina Fernández i dintre de ben poc el taller de letterpress i art gràfic de Granjagràfica, un projecte conjunt amb la Gaby la meva parella, que ja ha començat a fer els primers passos per Barcelona.


La seva obra:
(cliqueu les imatges per veure tota la sèrie)

Mans

Hangas

Irònic

Boy & Girl

Guiu Vilanova

Cru, expressiu i fosc. Fill del 1980 en Guiu Vilanova va néixer envoltat de còmics. Infància i adolescència absort pel món fantàstic que li presentaven les pàgines de les publicacions. Un món il·lusori però proper alhora, per què no podien ser possibles aquells relats gràfics? Per què no podia ser com en Peter Parker (Spiderman)? Paral·lelament als somnis d'herois en Guiu va començar a dibuixar però no va ser fins al cap d'uns anys quan va decidir que podia dedicar-se professionalment al dibuix de còmic. Es va llicenciar en Belles Arts i actualment exerceix com a professor i resideix a Barcelona mentre treballa de valent amb diferents projectes editorials. Ha tingut la oportunitat de publicar als Estats Units els volums After the siege, After the fire i A- team (Murdock) i el recent Rise The dead vol II.

Trobeu-lo al seu bloc: guiuborn.blogspot.com

Pla A?

  El meu pla A és en realitat el meu pla B. Faig de professor de Visual i plàstica a l’institut. Ensenyar m’agrada, però en un institut no és quelcom fàcil. Hi ha dies de tot, com a tot arreu. És una professió complicada encara que la gent es pensi que ens rasquem la panxa. He de dir però, que tot hi haver-hi dies durs, els dies bons fan que valgui la pena. Però no en són masses! Fins que no arribi a ser algú reconegut en el món del còmic (pla A), seguirem així.

Inspiracions?

  Crec que el còmic book americà és quelcom que ja ha estat molt treballat, no hi ha massa marge per ser creatiu. Es valora més que siguis comunicatiu i que les teves imatges/vinyetes siguin impactants. Els meus referents són molts, però sens dubte, hi ha 3 autors que m’han marcat: Mike Mignola, Eduardo Risso i Rick Leonardi.

Utopia?

 La voluntat de fer-ho cada cop millor, la satisfacció de veure que ho vaig aconseguint i la il·lusió de pensar que algun dia puc estar entre els millors.

Suggeriex-nos un pla B...
  Us recomano a la B. Zache, una promesa de la literatura de contes.

La seva obra: