Pla A?
El meu pla A actual és continuar amb les col·laboracions en revistes mèdiques que són el que m’ajuda a tirar endavant. Però la meva debilitat són els contes infantils i és allà on tinc posat el punt de mira.
El meu pla A actual és continuar amb les col·laboracions en revistes mèdiques que són el que m’ajuda a tirar endavant. Però la meva debilitat són els contes infantils i és allà on tinc posat el punt de mira.
Inspiracions?
Qualsevol cosa em pot cridar l'atenció i ser el germen d’alguna cosa, les idees i inspiracions m'agafen als llocs més insospitats, ja sigui a la dutxa o al tren camí cap a l’estudi. Tot i així, hi ha una sèrie de fonts on tard o d’hora acabo tornant, es reflecteixin o no en la meva feina. Seria el cas de les animacions de la UPA o les portades de discos de jazz de mitjans segle XX. Per citar alguns il·lustradors, admiro el treball de Pablo Amargo, Isidro Ferrer, Arnal Ballester, o Stacy Innerst, però la llista podria ser infinita. Fora del món de la il·lustració: em perden els objectes vells i atrotinats, i les joguines de llauna. Vaja, que els encants vells són una mina. El cinema mut ha estat sempre una constant referència. Especialment tot el què va rodar Buster Keaton, un geni creatiu que no ha deixat mai de sorprendre'm. Amb els anys he descobert que l’única cura vàlida pels bloquejos creatius són la lectura i el cinema.
Per què?
Qualsevol cosa em pot cridar l'atenció i ser el germen d’alguna cosa, les idees i inspiracions m'agafen als llocs més insospitats, ja sigui a la dutxa o al tren camí cap a l’estudi. Tot i així, hi ha una sèrie de fonts on tard o d’hora acabo tornant, es reflecteixin o no en la meva feina. Seria el cas de les animacions de la UPA o les portades de discos de jazz de mitjans segle XX. Per citar alguns il·lustradors, admiro el treball de Pablo Amargo, Isidro Ferrer, Arnal Ballester, o Stacy Innerst, però la llista podria ser infinita. Fora del món de la il·lustració: em perden els objectes vells i atrotinats, i les joguines de llauna. Vaja, que els encants vells són una mina. El cinema mut ha estat sempre una constant referència. Especialment tot el què va rodar Buster Keaton, un geni creatiu que no ha deixat mai de sorprendre'm. Amb els anys he descobert que l’única cura vàlida pels bloquejos creatius són la lectura i el cinema.
Per què?
Realment no ho sé, potser alguna mena d’obstinació, digues-li obsessió. I les ganes de millorar dia a dia.
La seva obra:
