Nuri Negre

Nascuda a Girona el 1971, Nuri Negre es llicencià en psicologia i es formà com a ceramista. Va portar aquestes dues vides paral·leles fins que va donar a llum al seu primer fill. En aquell moment la seva faceta com a creadora es va començar a imposar, però d'una manera personal, tocant tota mena de materials per crear objectes per els seus nens i per els dels altres. Actualment, després de recuperar temps personal, la ceràmica s'ha instal·lat per complet a la seva vida, juntament amb un altre projecte, el Taller Nimbe, amb la seva sòcia, la dissenyadora i il·lustradora Roser Arimany. Nimbe és un taller de creació on desenvolupen objectes amb diferents usos i materials (principalment ceràmica i paper) i imparteixen tallers de creació per els infants. 

Trobeu-la a tallernimbe.blogspot.com / nurinegre.blogspot.com

Pla A?

  El pla B s'està convertint en pla A, lentament....També faig classes de fang a nens i a adults i de cuina vegetariana com a "surador". Per a "surar" he fet moltes coses diferents, totes enriquidores...

Inspiracions?

  La natura, principalment. Les formes orgàniques i tots els processos evolutius. Els dibuixos dels llibres de biologia esgrogueïts pel pas del temps. L'Ernst Haeckl i les seves il·lustracions són una font d'inspiració inesgotable. També molts llibres d'animals marins.

Per què? 

 L'ànima vol dir coses i ha trobat la manera...

Suggereix-nos un pla B...

   M'agradaria posar-ne molts, però destacaré les il·lustracions de Roser Arimany, les joies d'Eva Lozano a Mimosa i les ceràmiques d'Eva Hild.

La seva obra:

Cèlia Izquierdo

Matèria, absència i expressionisme. Llicenciada en biologia, aquesta jove artista gironina va treballar durant molts anys en recerca. En la seva cerca de la veritat va trobar un món buit, inert i mancat de veracitat, així que es va refugiar en la pintura i l'escultura per fugir d'aquell món que la sobrepassava. La Cèlia Izquierdo treballa l'abstracció que li permet indagar en allò més desconegut i profund, allò que no es pot explicar amb paraules ni mesurar amb experiments. Sempre proposant obrir finestres on deixar-se endur, un viatge espiritual, privat i subjectiu. El procés d’abstracció que planteja no busca traduir l’ essència de la realitat tangible sinó que investiga climes emocionals, on l’observador pot abocar-hi tota la seva subjectivitat.

Trobeu-la a la seva web

Pla A?

  Treballo com a tècnica de promoció econòmica i desenvolupament local per a l'administració. A on s'ha quedat la meva part de biòloga? Doncs conservo la part metodològica a l'hora de treballar i l'afany d'experimentar i comprovar els resultats. I la creativitat? Doncs queda en cada un dels projectes que penso i redacto, en aquest cas per aconseguir un objectiu: millorar el desenvolupament i la qualitat de vida de moltes persones.

Inspiracions?

  Sempre havia pensat que el fet de no tenir formació en art em donava l'oportunitat de no estar condicionada per cap tendència, tècnica o artista; tot i així amb el temps he descobert que hi ha molts altres artistes que abans que jo han fet coses molt semblants, tot i que eren desconegudes per a mi. La meva explicació científica: potser es tracta d'una "convergència biològica". Intento sentir alguna cosa, centrar-me en un sentiment, en un estat d'ànim, i quan trobo un que em sobrepassa, que no m'agrada tenir-lo dins o que és massa intens i necessito desfogar-lo, em poso a crear.

Utopia?

  Les meves motivacions actualment són dues: per una banda, la necessitat de buidar algunes emocions intenses que no sé gestionar i que sortiríen sense control si no fos perquè la pintura i l'escultura les apaivaguen una mica. I per altra banda, la gent que m'estima, que sempre m'ha donat suport, que m'anima a continuar, tot i que sembli que no serveixi per a res, que no vagi enlloc, no importa, els somnis s'han de perseguir! I per demanar que no quedi: algú del món de l'art s'interessés per la meva obra i comencés a fer exposicions per tot el món!

Suggereix-nos un pla B...

Darrerament he descobert la Lídia Masllorens a la Fundació Valvi.

La seva obra:

(cliqueu les imatges per veure el projecte sencer)

El silenci de les respostes

L'ombra del mirall

Les hores

El domini del dolor

Spurnes

Duresa i fragilitat; [art]esania. Jordi Pagès Traveria i Santi Badosa Molas són dos creadors provinents d’oficis diferents: per una banda el vidre i per l’altra el metall, junts han creat Spurnes. El seu projecte es basa en l'elaboració d'escultures, mobiliari i elements decoratius d'interiorisme que uneixen ferro, vidre i altres materials com el basalt. Les seves peces, caracteritzades per una gran consciència en el treball d'ofici, ja comencen a arribar a alguns locals de restauració.

Trobeu-los a web / facebook
Contacteu-los a spurnes@spurnes.com

Pla A?

  En Jordi treballa amb el seu projecte personal Foos i en Santi és llauner. Els nostres oficis ens han servit per crear Spurnes i l'objectiu és donar-ho a conèixer sense deixar de fer el que hem vingut fent els darrers anys. 

Inspiracions?

  Les formes orgàniques, colors i textures que ens proporciona la natura són la nostra principal font d'inspiració compartida. 

Utopia?

  La unió de la creació artística amb l'ofici és la raó del que estem fent. És molt important la vinculació entre art i artesania, artesania amb qualitat, amb ofici. 

Suggeriu-nos un pla B...

  Gisel Castells Pujol i Arnau Bielsa (no tenen lloc web però en breu els descobrirem).


L'obra d'Spurnes: