Cèlia Izquierdo

Matèria, absència i expressionisme. Llicenciada en biologia, aquesta jove artista gironina va treballar durant molts anys en recerca. En la seva cerca de la veritat va trobar un món buit, inert i mancat de veracitat, així que es va refugiar en la pintura i l'escultura per fugir d'aquell món que la sobrepassava. La Cèlia Izquierdo treballa l'abstracció que li permet indagar en allò més desconegut i profund, allò que no es pot explicar amb paraules ni mesurar amb experiments. Sempre proposant obrir finestres on deixar-se endur, un viatge espiritual, privat i subjectiu. El procés d’abstracció que planteja no busca traduir l’ essència de la realitat tangible sinó que investiga climes emocionals, on l’observador pot abocar-hi tota la seva subjectivitat.
Trobeu-la a la seva web

Pla A?
  Treballo com a tècnica de promoció econòmica i desenvolupament local per a l'administració. A on s'ha quedat la meva part de biòloga? Doncs conservo la part metodològica a l'hora de treballar i l'afany d'experimentar i comprovar els resultats. I la creativitat? Doncs queda en cada un dels projectes que penso i redacto, en aquest cas per aconseguir un objectiu: millorar el desenvolupament i la qualitat de vida de moltes persones.

Inspiracions?
  Sempre havia pensat que el fet de no tenir formació en art em donava l'oportunitat de no estar condicionada per cap tendència, tècnica o artista; tot i així amb el temps he descobert que hi ha molts altres artistes que abans que jo han fet coses molt semblants, tot i que eren desconegudes per a mi. La meva explicació científica: potser es tracta d'una "convergència biològica". Intento sentir alguna cosa, centrar-me en un sentiment, en un estat d'ànim, i quan trobo un que em sobrepassa, que no m'agrada tenir-lo dins o que és massa intens i necessito desfogar-lo, em poso a crear.

Utopia?
  Les meves motivacions actualment són dues: per una banda, la necessitat de buidar algunes emocions intenses que no sé gestionar i que sortiríen sense control si no fos perquè la pintura i l'escultura les apaivaguen una mica. I per altra banda, la gent que m'estima, que sempre m'ha donat suport, que m'anima a continuar, tot i que sembli que no serveixi per a res, que no vagi enlloc, no importa, els somnis s'han de perseguir! I per demanar que no quedi: algú del món de l'art s'interessés per la meva obra i comencés a fer exposicions per tot el món!

Suggereix-nos un pla B...
Darrerament he descobert la Lídia Masllorens a la Fundació Valvi.

La seva obra:
(cliqueu les imatges per veure el projecte sencer)


El silenci de les respostes

L'ombra del mirall

Les hores

El domini del dolor