Negrescolor

Negrescolor o Joan Fernandez, va cursar els estudis d'il·lustració a l'escola Massana. Abans d'iniciar-se com a freelance en el món de la il·lustració va ser soci de la Cooperativa Autogestionaria La Ciutat Invisible, on s'encarregà de tot l'imaginari grafic i visual, mentre combinava aquesta activitat amb la pintura mural i el graffiti. 
Li agrada explorar el llenguatge de les imatges i les possibilitats expressives i poètiques que li ofereix la il·lustració. En els últims anys ha treballat el format cartell, tot i que últimament comença a ficar el cap per el món editorial. Sovint transporta la il·lustració a la pintura de petit i gran format i quan té l'oportunitat, apareix en el món de les galeries. Actualment treballa per fer-se un lloc en el món de la il·lustració professional. 



Pla A?
  Ara com ara em puc dedicar al 100% a dibuixar, encara que amb els temps que venen no descarto haver-ho de convinar amb altres feines. He participat en 3 ocasions del Seminari Internacional d'Il·lustració i Disseny d'Albarracín i no descarto en temps propers complimentar la meva formació amb estudis Universitaris. També m'interesa molt el treballar en projectes col·lectius de caràcter multidisciplinari.

Inspiracions? 
  Ai ai, això dels referent a vegades es una mica perillós... Però suposo que tot aquell que em sembla sincer amb la seva feina i al mateix temps em fa pensar. M'agrada la feina d'aquells creatius que deixen oberta la interpretació de la seva feina, que no et donen respostes sinó que t'obliguen a fer-te més preguntes. El context social-econòmic-polític no només crec que es una font d'inspiració, sinó que els creatius hi tenim certa responsavilitat al respecte.

Per què? 
  A banda que és el que millor se fer, crec que és el mitjà on tinc més capacitat de comunicar i expressar la meva visió particular de la realitat que ens envolta. Crec que el món creatiu et dona la possibilitat de conèixer i descobrir un munt de visions i llenguatges que al mateix temps et fan créixer a tu mateix, t'alimenten la sensibilitat i al cap i a la fi et fan millor persona. Sento la creativitat com allò que em vincula amb el món i amb les persones que m'envolten.

Suggereix-nos un pla B...
  Doncs ara mateix acabo d'arribar d'estar un any fora de Barcelona i em sento una mica fora de joc, però per afinitats crec que no us podeu perdre la feina de l'Ana Yael Zareceansky i l'Ivan Bravo (Rodaments). 

La seva obra: 







Salvi Danés


Blackcelona
Tòquio, Moscou, Polònia, França o la seva Barcelona són alguns dels territoris per on el flaix de Salvi Danés ha deixat petja. Jugant amb les bases del fotoreportatge periodístic, la fotografia conceptual i també la personal hi trobem els premiats projectes d'aquest fotògraf nascut l'any 1985. Retrats i paisatges, escenes que expliquen fragments de diverses situacions socialment indispensables de conèixer. Directe i subjectiu, és a dir, sense embuts i formant part explícita de les accions que fotografia, aquesta és la posició de Salvi Danés. Són moltes les institucions i organitzacions fotogràfiques que, des de ja fa uns anys, valoren i premien els treballs d'en Salvi, ell no deixa l'aventura fotogràfica i treballa incansablement en els seus projectes. Trobeu-lo a salvidanes.com








Pla A?
   Em situo en un constant aprenentatge, intentant formar-me contínuament en la mesura que la meva economia i vida laboral m'ho permeten. No tinc la sort de treballar exclusivament en el meu sector, però no és una qüestió que em preocupi en excés. De  vegades aquesta espècie de dualitat, de doble vida, és molt enriquidora en el sentit de prendre't el teu procés creatiu no com una activitat laboral, sinó com una autentica passió.

Inspiracions?
  No descarto cap mena de font d'inspiració, crec que qualsevol cosa et pot ajudar a crear o generar sobre el teu propi discurs. Trobo enriquidor, en aquest sentit, des de una il·lustració fins a una exposició o un llibre, passant per una bona cançó. No tinc un mètode clar però si un repte: aprendre a filtrar tot allò que et passa per davant i extreure'n en essència el que és útil per algun motiu i encaixa en la pròpia manera de crear.

Per què? 
   Principalment per sentir-me bé, per una necessitat quasi vital de descobrir a través de l'objectiu un nou món, de vegades molt proper a la visió real, però de vegades més aviat proper al món de l'imaginari personal. És una manera de donar veu a aquelles coses que per algun motiu em criden l'atenció i donar forma a aquesta relació. És impensable que un món d'imatges pot "substituir" un món real, però la funció de la imatge com a ressò de la realitat contribueix a crear una altre visió nova, plàstica. Vivim en un món en molts aspectes buit, buit de continguts, d'històries amb les quals sentir-nos identificats, que responguin a alguns dels nostres anhels i que, al mateix temps ens estimulin conceptes adormits en nosaltres o simplement aparcats a un costat, difuminats pel nostre dia a dia. D'aquí la meva gratitud a la fotografia.

Suggereix-nos un pla B...
   Have a Nice Book  de Yosigo i Salva López. Una bona plataforma per a conèixer una mica més sobre el fenomen del fotollibre.


La seva obra:


Dark isolation, Tokio

Holy Polska

Black ice, Moscow

Hunting Season

Iñigo Sesma

Nascut a Donostia fa 24 anys l'Iñigo Sesma va decidir anar a viure a Barcelona per estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona especialitzant la seva creació en la pintura. Les motivacions d'aprenentatge, artístiques i viatgeres l'han portat a establir-se a New York on amplia els seus estudis a la National Academy and School of Arts i a la New York University. Mentre estudia continua desenvolupant els seus projectes personals que el porten a investigar en diferents materials i conceptes. La gran majoria de la seva producció és en oli o tècnica mixte i sobre superfícies de fusta o tela prèviament treballada. Les seves peces destil·len una crítica irònica al capitalisme i al consumisme de les grans societats occidentals però Iñigo Sesma també presenta obres de caràcter més intimista a través de retrats. Afirma que "l'obra que produeixo és el resultat d'un llarg procés creatiu, tècnic i conceptual".
Trobeu-lo a iamsesma.blogspot.com


Pla A?
   En principi, encara que he acabat la llicenciatura de Belles Arts, estic continuant amb la meva formació però alhora em dedico a la creació dels meus projectes. La idea és seguir creixent en aquest entorn per no haver de deixar de fer el que més m'agrada, però no s'han de descartar altres opcions temporals, crec que de vegades poden ser bones vies d'escapament.

Inspiracions?
  Moure'm pel món sense importar-me el lloc, es troben coses interessants i inspiracions on menys t'ho esperessobretot parlar amb la gentde qualsevol àmbiti observar la seva forma de pensar i d'actuar en diferenes situacions i llocs.

Per què? 
   El donar-me compte que cada dia m'agrada més el que faig i la satisfacció de poder comunicar d'una forma especial a través d'això.

Suggereix-nos un pla B...
   Proposo el discurs pictòric de Carles Azcón i Jutglàcompany d'universitat.


La seva obra:











Miu Mirambell

Llapis de colors, gats i ocells són la base de les il·lustracions de la Mireia Mirambell, una jove llicenciada en Belles Arts a Barcelona que poc a poc va donant a conèixer la seva obra. Ha treballat com a directora d'art a la revista Jaç (Grup Enderrock), a la discogràfica Sinnamon Records, a la publicació lamonodigital i amb el dissenyador Martí Guixé, entre altres. Actualment compagina feines de disseny i il·lustració, des de portades per discs, dibuixos per a nens, per editorials o per a festivals, amb treballs personals. Ara està immersa en un projecte d'intervenció urbana que l'ha portat des del barri del Born de Barcelona fins al districte de Brooklyn a Nova York. Inquieta i enèrgica Miu Mirambell també forma part del col·lectiu Adicciones Porquesi.
Trobeu-la a missmigajasdepan.blogspot.com

  

Pla A?
  Aquests últims anys em dedico a saltar de feina en feina per poder sobreviure.  

Inspiracions?
  Sóc francòfila total, enamorada del cinema i la literatura francesa. També m’inspira el paissatge finlandès, em relaxa i em fa crear. 

Per què? 
  Faig coses perquè sóc un cul inquiet sinó seria carn de psicòleg. També, és clar, per la vanitat pudorosa d’agradar.

Suggereix-nos un pla B...
   Us vull proposar un cuiner que es diu Oriol Sala i després de treballar amb el Paco Guzmán i a desenes de restaurants de qualitat regenta un bar a Vic.



La seva obra:






Sophie Aguilera

Nascuda a Londres, criada a Màlaga i Barcelonina de cor. Confessa que és artista per vocació però també per influència familiar. La Sophie es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona on es va especialitzar en escultura i dibuix. Fa un any va prendre la gran decisió: lluitar per la seva obra i dedicar-se exclusivament al seu treball amb l'objectiu de poder viure un dia o altre dels seus projectes personals.
Pensa en l'art com a teràpia, assegura que moltes de les seves peces són autobiogràfiques i expressen experiències viscudes. Mirant la seva obra ens n'adonem que té un gran interès en el tema del gènere, li agrada parlar de feminitat. Mostra cossos distorsionats on la sensació de fluïdesa es fa prou evident. Aquest 2011 ha tingut la oportunitat d'exposar a la Untitled BCN Gallery, “una experiència meravellosa que m'ha donat moltes ganes de seguir endavant”, diu.

  
Pla A?
  De moment el meu pla A va agafant forma, malgrat encara no es pot dir que visqui d'això! Tinc la sort de poder compartir taller on poder desenvolupar la meva obra. Un altre projecte que tinc entre mans és la organització el proper mes de març d'un festival de dones creadores, juntament amb la galeria Untitled BCN.  

Inspiracions?
  Admiro enormement a artistes com Kiki Smith, Louise Bourgeoise, o Tracy Emin. Sóc una apassionada de les primeres i segones vanguardes, també em sembla molt interessant l'obra d'Eva hesse, va ser una de les pioneres en la incorporació de nous materials a les escultures dels anys 60 i 70. I ara, més recentment, he descobert una artista anglesa meravellosa: JennyEdbrooke, es dedica a la performance i tota la seva poètica gira al voltant del cos femení. La meva obra té molt d'autobiogràfic, la feminitat i la meva condició de dona és una constant a les meves peces, m'agrada explorar aquests terrenys prohibits i plens de tòpics però amb una visió profundament intimista... m'agrada portar la forma al límit on la línia entre la bellesa i el grotesc sigui subtil.   

Per què? 
  Com diria Louise Bourgeois: ...because art is a guarantee of sanity.


Suggereix-nos un pla B...
   Us recomano la Marta Porta, dissenyadora i figuirinista que fa meravelles amb el tèxtil!



La seva obra:






Chamo San

Nascut i criat a Barcelona Chamo San va viure la seva infància envoltat de personatges dibuixats, els qui el van veure créixer recorden que no parava de dibuixar a Son Goku, a les Tortugues Ninja o als Oliver i Benji, entre altres. Més endavant va conèixer noves formes de crear; va estudiar Belles Arts i també va cursar un postgrau d'il·lustració. Per les seves mans no només hi passen eines d'il·lustració sinó que durant una temporada va estar enamorat de la fotografia més artesanal i els plàstics de Penique Produccions són una constant, ja que és membre del col·lectiu. Ara bé, després de temptejar diferents disciplines ha tornat al dibuix on intenta, dia a dia, fer-se un lloc.
o al seu blog chamonsta.blogspot.com.  
Pla A?
  Per primer cop a la vida em trobo que ja no soc estudiant. Vaig estudiar Belles Arts i l'any passat vaig fer un postgrau de il·lustració. Ara toca posar en pràctica tot allò que he pogut aprendre i donar-l'hi sentit. Poc a poc van arribant encàrrecs i projectes. Arriba el moment en el que no es pot dir que no a res.

Inspiracions?
  De referents en tinc molts. Egon Schiele o Gustav Klimt m'encanten. M'agradaria algun dia poder trobar un món propi com Dalí. L'artista actual que potser m'influeix més és James Jean. Jo treballava d'una manera i vaig trobar que ell té un estil i una tècnica que s'assemblen en la base, però que ha evolucionat moltíssim. És el meu referent més directe per el seu treball i per ser contemporani meu.
És curiós que les obres meves que més agraden són les que he fet sense cap intenció a part de dibuixar. Només pel plaer de crear alguna cosa (les noies llop van néixer així i han resultat un autèntic hit a la web).

Per què? 
1. Perquè m'agrada fer-ho.
2. Perquè a la gent l'hi agrada el que faig.


Suggereix-nos un pla B...
   A qui els hi agradi la fotografia jo suggeriria a Pablo Baqué, company a Penique productions, Miquel Martínez, fotògraf incansable, i Pau Lloret, un creador de mons. Ara em barallo amb la meva amiga Amaia Arrazola per aconseguir una exposició individual a Miscelanea (podeu votar-me aquí). I per acabar, Raül Roncerola seva obra és sana, divertida i popular, a part de prolifera i multi-disciplinar.



La seva obra:









Denisse García


Es diu Denisse García va néixer a l'Havana (Cuba) l'any 1988. Des de petita ha estat influenciada pel món de l'art sobretot per part del seu pare qui, dedicant-se al vídeo, li va contagiar la passió per la fotografia. Viu a Barcelona on ha estudiat Belles Arts (UB), una carrera que li ha permès conèixer diferents disciplines per finalment encaminar-se cap a la fotografia; "És un mitjà molt còmode per a mi, ràpid i eficaç, suposo que necessito que sigui immediat ja que defineix una mica la meva manera de ser, vaig molt de pressa i potser no em prenc les coses amb calma", reconeix. Sempre porta una càmera a sobre ja sigui format digital o analògic, compacta o de mig format. Li agrada captar situacions quotidianes, el seu entorn, la gent i la ciutat, encara que també crea composicions on predominen els espais. La Denisse es defineix en dues facetes: per una banda la visió més romàntica de la fotografia amb escenes quotidianes i de carrer (on utilitza analògic) i per altra banda fotografies on mostra el seu imaginari personal, on barreja composició, espai i subjecte i on "el conjunt em fa reflexionar sobre el el rol de l'ésser humà en uns temps on tot és impersonal i auster". Trobeu-la a cargocollective.com/denisse i al seu blog denissecondoseses.blogspot.com.


Pla A?
  He acabat la carrera de Belles Arts i la meva intenció és especialitzar-me una mica més en fotografia. De moment treballo en coses fora del món de la creació, en el sentit que no m'hi guanyo la vida, que seria l'objectiu, però sempre trobo temps per anar fent fotos, el més important és no parar de generar imatges.

Inspiracions?
  M'inspiren les històries, els llocs i els estats emocionals, l'ésser. Trobo inspiració en els moments quotidians, en la rutina, en la llum, en el comportament de les persones, al carrer, en l'art i la fotografia. Tinc una predilecció per l'ambigüitat, allò anònim i impersonal, l'ideal i l'ésser humà en els espaisEm fascina el treball de fotògrafs com Stephen Shore, Harry Callahan o Martin Parr, encara que també m'inspira el treball de joves creadors com Raven Smith.

Per què? 
  Continuo creant perquè és el que m'agrada fer i perquè l'artista ha de crear i transmetre amb el que crea, suposo que és una motivació innata, em surt només el tenir ganes de continuar, i sobretot de millorar. També un motor que m'impulsa a seguir és veure el resultat d'altres creadors, sentir-se amb més ganes de fer coses una també i formar part d'aquest col.lectiu.

Suggereix-nos un pla B...
   Güarionex Rodriguez Jr un gran col.lega de Boston i magnífic fotògraf, Bruno Gilibert arquitecte xilè que vaig conèixer durant els últims anys de carrera, el seu treball fotogràfic em fascina. Alex Gordo dissenyador gràfic i il·lustrador de Barcelona, Chamo San de Belles Arts com jo, un il.lustrador barceloní amb una tècnica impecable i Jose Trias fotògraf de Sevilla amb una sensibilitat exquisida per fotografiar.



Albert Ibanyez


Podríem dir que l'Albert Ibanyez ja es dedica al seu pla A, però poc a poc va definint la seva proposta creativa personal mentre que ja són diverses les oportunitats que ha tingut per publicar els seus dissenys editorials i projectes de comunicació gràfica. Va graduar-se en Disseny a l’Escola Superior Elisava (Barcelona) i va obtenir el Bachelor of Arts with Honours in Design a la Winchester School of Art (Southampton).
Els seus treballs es centren en la funció i objectius del projecte comunicant-ho amb la tipografia i el color com a base. Els seus projectes artístics personals posen al límit la funció de l'espai, plantejant-ho a partir de la prohibició, transformació, trasllat o redistribució d'aquests mateixos espais. Trobeu-lo a albertibanyez.com.


Pla A?
  Treballo com a freelance per institucions del sector cultural com la Fundació Antoni Tàpies o Can Xalant i col·laboro amb altres artistes. El pla A és seguir dedicant-me al disseny i fent projectes artístics però estilitzant-ho cada vegada més.

Inspiracions?
  Els meus referents son Reid Miles, Peter Saville, Saul Bass, Paul Rand. M'inspiren revistes com la OASE.

Per què? 
Aportar el meu punt de vista que pugui transcendir a algú. El feedback positiu o negatiu m'ajuda a seguir creant.

Suggereix-nos un pla B...
   Una il·lustradora: Amaia Arrazola una dissenyadora: Lucía Castro i un cal·lígraf: Oriol Ribas.



La seva obra: