Fosca, oculta i aspra. Nascuda a Mallorca el 1985, la Bel es va passar tota la infància curiosejant amb el dibuix i la pintura. Als 19 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Belles Arts a la UB on es va llicenciar l'any 2009 en l’especialitat de pintura i ara està acabant el Màster de Creació Artística a la mateixa facultat. La seva obra parteix de la contradicció en l’estètica idealitzada que es té de la infància. Intentant mostrar-la des d'un altre punt de vista, fins i tot fent-la desagradable. "Els nens de la vida real tenen característiques que tots reconeixem com seves: son individus cridaners, plens de vida i de contradiccions, que es barallen, s’embruten, es fiquen el dit al nas, canvien les dents... res a veure amb l’estètica idealitzada que converteix als nens en postals de Nadal!", diu la Bel. Va presentar la seva última exposició a l’Auditòrium Sa Màniga a Mallorca i també ha participat en col·lecctives a l’Espai Mallorca de Barcelona, a la Galeria d’Art Racó 98 a Mallorca i a la Galeria d’Art Carme Espinet a Barcelona. Trobeu-la a belfullana.blogspot.com
Pla A? Ara mateix estic a punt d’acabar el Màster de Creació Artística a la facultat de Belles Arts de Barcelona. La pintura no em dona per viure... així que estic buscant feina!
Inspiracions?
Sempre miro cap el món de la infància per realitzar el meu treball, m’encanta la manera d’actuar dels nens, és super divertida i espontània.
Els creadors que m’interessen van canviant amb el temps i depenent del dia. Per posar exemples d’artistes d’aquí, m’encanta l’obra de Ricard Chiang i de la Concha Vidal. Darrerament estic obsesionada amb Eric Fischl. També m’agraden molt les fotografies de Sally Mann i Roger Ballen que m’han inspirat molt. Però el que més m’inspira de tot són les fotografíes dels albums de familiars i d’amics, sempre vaig recopilant aquestes imatges que després modifico i converteixo en pintures.
Per què?
La veritat és que ho passo tan malament quan un quadre no em surt que no puc entendre com és que encara segueixo pintant. Suposo que si deixàs de pintar ho passaria pitjor encara... Per això ho faig!
El meu futur artístic el veig una mica incert, però m’ho agafo amb calma i amb molt d’optimisme perquè se que és el que vull fer de per vida!
Suggereix-nos un pla B...
Doncs, no hi ha res que em pugui fer tant feliç com proposar a uns quants amics del taller de la facultat, que a part de grans artistes són bellíssimes persones. Són els següents: Ana Pagola, divertidíssima! La seva pintura a tot color és com un refresc en un dia de molta calor. El Javi Pretel gran pintor de les petites coses. La Susana Ortiz i la seva pintura de gran càrrega simbòlica. I el Xisco Duarte, de qui recomano concretament les seves escultures realitzades a partir de restes animals. Tots ells molt sincers amb la seva obra, desitjo que arribin lluny amb el que fan!
La seva obra:
