Albert Ibanyez

Podríem dir que l'Albert Ibanyez ja es dedica al seu pla A, però poc a poc va definint la seva proposta creativa personal mentre que ja són diverses les oportunitats que ha tingut per publicar els seus dissenys editorials i projectes de comunicació gràfica. Va graduar-se en Disseny a l’Escola Superior Elisava (Barcelona) i va obtenir el Bachelor of Arts with Honours in Design a la Winchester School of Art (Southampton).
Els seus treballs es centren en la funció i objectius del projecte comunicant-ho amb la tipografia i el color com a base. Els seus projectes artístics personals posen al límit la funció de l'espai, plantejant-ho a partir de la prohibició, transformació, trasllat o redistribució d'aquests mateixos espais. Trobeu-lo a albertibanyez.com.

Pla A?

  Treballo com a freelance per institucions del sector cultural com la Fundació Antoni Tàpies o Can Xalant i col·laboro amb altres artistes. El pla A és seguir dedicant-me al disseny i fent projectes artístics però estilitzant-ho cada vegada més.

Inspiracions?

  Els meus referents son Reid Miles, Peter Saville, Saul Bass, Paul Rand. M'inspiren revistes com la OASE.

Per què? 

Aportar el meu punt de vista que pugui transcendir a algú. El feedback positiu o negatiu m'ajuda a seguir creant.

Suggereix-nos un pla B...

   Una il·lustradora: Amaia Arrazola una dissenyadora: Lucía Castro i un cal·lígraf: Oriol Ribas.

La seva obra:

Nuri Negre

Nascuda a Girona el 1971, Nuri Negre es llicencià en psicologia i es formà com a ceramista. Va portar aquestes dues vides paral·leles fins que va donar a llum al seu primer fill. En aquell moment la seva faceta com a creadora es va començar a imposar, però d'una manera personal, tocant tota mena de materials per crear objectes per els seus nens i per els dels altres. Actualment, després de recuperar temps personal, la ceràmica s'ha instal·lat per complet a la seva vida, juntament amb un altre projecte, el Taller Nimbe, amb la seva sòcia, la dissenyadora i il·lustradora Roser Arimany. Nimbe és un taller de creació on desenvolupen objectes amb diferents usos i materials (principalment ceràmica i paper) i imparteixen tallers de creació per els infants. 

Trobeu-la a tallernimbe.blogspot.com / nurinegre.blogspot.com

Pla A?

  El pla B s'està convertint en pla A, lentament....També faig classes de fang a nens i a adults i de cuina vegetariana com a "surador". Per a "surar" he fet moltes coses diferents, totes enriquidores...

Inspiracions?

  La natura, principalment. Les formes orgàniques i tots els processos evolutius. Els dibuixos dels llibres de biologia esgrogueïts pel pas del temps. L'Ernst Haeckl i les seves il·lustracions són una font d'inspiració inesgotable. També molts llibres d'animals marins.

Per què? 

 L'ànima vol dir coses i ha trobat la manera...

Suggereix-nos un pla B...

   M'agradaria posar-ne molts, però destacaré les il·lustracions de Roser Arimany, les joies d'Eva Lozano a Mimosa i les ceràmiques d'Eva Hild.

La seva obra:

Jaume Cornellà

Racional però emocional, pràctic i intuïtiu. A en Jaume sempre li han agradat les activitats creatives, de petit agafava un full en blanc i deixava anar la ment, li agradava imaginar i plasmar-ho al paper. De gran va  necessitar focalitzar aquestes aficions en alguna disciplina concreta, i va decidir estudiar disseny de producte a la UdG. Una professió que li permet fer el que sempre li ha agradat, imaginar i crear, però aplicat sota un marc estricte que li ha permès aprendre la part tècnica. Es considera una persona molt racional, que pensa en la funció més pràctica de l’objecte, però  intentant crear productes que ens aportin noves experiències, productes més humans i amb una imatge diferent a la que coneixem. Per altra banda des de sempre s'ha dedicat a la il·lustració, un camp infinit on un mateix explora i evoluciona aprenent. Trobeu-lo a jaumecornella.com

Pla A?

  Actualment he acabat els estudis i estic en procés de buscar feina, una assignatura difícil pels temps que corren. Sóc inquiet i sento que necessito aprendre i aportar quelcom a la societat, aquest és el meu pla A, aprendre i aportar, és una roda que no ha de parar mai.

Inspiracions?

  La principal influència per a mi és el meu voltant, la meva família, la meva ciutat, el meu dia a dia,  fins i tot una simple conversació, una mirada al cel, qualsevol cosa em pot influenciar i actuar de motivació per solucionar un projecte.

Per què?

  El per què és molt simple, és quasi natural en tota persona tenir  ganes de fer coses, d’evolucionar, de millorar cada vegada més  i dedicar-te al que realment saps i t’agrada, complir el que sempre havies volgut.

Suggereix-nos un pla B...

  Kahirado, estudiant de disseny industrial.

La seva obra:

Marta Pareja

Somniadora, racional i reflexiva. La Marta va néixer a Barcelona el 1985. Interessada en la fotografia i la interralació d'aquesta amb altres disciplines com la música o la literatura, després de llicenciar-se en Belles Arts i estudiar Fotografia, va iniciar el Màster d'Estudis comparatius d'art, literatura i pensament. Estudis que cursa amb l'objectiu d'ampliar el camp d'actuació i endinsar-se en àmbits que no havia tractat a Belles Arts. Li agrada recórrer els espais lentament i deixar-se sorprendre. Per això el seu procés de creació sol ser llarg i pausat amb el temps necessari per observar i reflexionar. "Per mi la creació no només concerneix al producte final que s'obtingui sinó a tot el procés, a través del qual puc assimilar i descobrir nous camins". Trobeu-la a martapareja.com

Pla A?

  De moment compagino la feina de dissenyadora amb la docència i la pràctica de la fotografia. Paral·lelament estic realitzant el Màster d’estudis comparatius d’art, literatura i pensament, esperant que un bon dia tot arribi a un punt en comú.

Inspiracions?

  M’inspiren sobretot els viatges, ja siguin físics o des de el sofà de casa amb un bon llibre, una pel·lícula o un moment d’evasió. Imaginar tot allò que m’agradaria sense límits, oblidant les clàusules de la realitat.

D’entre els meus autor predilectes no pot faltar Duane Michals, si bé cada cop m’hi trobo més cautiavada per figures com Moholy Nagy, Harry Callahan o Arthur Tress així com per autors tan polifacètics com Perejaume.

Per què?

  Perquè mitjançant la fotografia puc ser totes aquelles persones que m’agradaria ser, veure tot allò que no puc veure i construir un món al meu gust. A més crec que la fotografia, degut al seu ús tan quotidià com a estri del record i el document amaga una gran quantitat d’enigmes per aquells que la utilitzem com a forma d’art.

Suggereix-nos un pla B...

  Us proposo un parell de plans B. Per una banda Ares Molins, una fotògrafa amb ull clínic, capaç d’extreure del no res imatges fascinants. I Rafel Forga jove escultor qui juga amb els materials i les seves troballes fins dotar-les d’una segona vida encara més interessant que la original.

La seva obra:

Jeez Vanilla

Fantàstica, perdurable i vintage. Jeez Vanilla és l'Adriana Bellet. Nascuda el 1984 a Barcelona, va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. En acabar la carrera es va traslladar a Londres, on va començar treballant de dissenyadora gràfica. Amb la inquietud de conèixer altres tècniques i embrutar-se les mans va cursar un postgrau en Disseny de Superfícies a la University of the Arts London. Allà va treballar la impressió sobre diferents suports com el paper i el tèxtil i la ceràmica, de la que es va enamorar. Els seus dissenys presenten històries que esdevenen una invitació a imaginar les aventures i fer de l'acte rutinari de menjar un moment una mica més entretingut. Rodejada de plats i tasses fa un any que treballa des de Madrid. Trobeu-la a jeezvanilla.com / compreu les seves peces on-line a etsy.com/shop/jeezvanilla i físicament a Verde Jade de Barcelona.

Pla A?  

  Ara per ara el pla A és intentar fer del pla B l'únic pla! Cosa que s'acaba traduint en qualsevol tipus de feina, creativa o purament mercenària que em caigui a les mans per poder permetre'm les hores a l'estudi!

Inspiracions?

  Generalment qualsevol cosa amb cert regust de naftalina! A vegades una novel·la, una pel·lícula, un matí als Encants, les cançons de la Fitzgerald, la fotografia de Cecil Beaton o les il·lustracions de la Lizzy Stewart.

Per què? 

  Perquè és l'única cosa en aquesta vida per la qual tinc paciència de sant!

Suggereix-nos un pla B...

  L'escultora i il·lustradora Sophie Aguilera, que fa unes peces increïbles. L'Irene Vidal, de la que en sóc fan des dels temps universitaris i que s'ha d'animar a fer moltes més il·lustracions i la Mireia Mirambell, que utilitza els colors com ningú!



La seva obra: 

A pla B estem de vacances, però a partir del 8 d'agost us seguirem presentant nous creadors.

i mentrestant no deixeu de suggerir-nos plans B...

Joaquín Reyes Lettieri

Experimental, analític i analògic. No es conforma en observar el món, desitja respondre els interrogants que se li plantejen per tal de comprendre'ls i, de vegades, revelar-los a ell mateix i a l'espectador. Nascut a Argentina el 1986 en Joaquín Reyes va venir a viure a Barcelona on ha estudiat Belles Arts i s'ha especialitzat en imatge i més concretament en fotografia. Per ell la fotografia és una observadora privilegiada que li permet capturar, emmagatzemar i contemplar les diferents dilatacions que pateix el temps i la llum, realitat i subjectivitat en un mateix format. Li agradar fixar l'interès en un punt insignificant, observar-lo, descobrir la seva altra realitat i generar un món a partir d'ell. Treballa amb fotografia analògica perquè "me gusta el olor a químico, disparar con carretes, gasto mucho papel y al fin y al cabo estar solo encerrado durante horas en el laboratorio". Trobeu-lo a jrltt.net

Pla A?

 Ahora estoy estudiando un Master en Producción Artística e Investigación y estoy en dos trabajos precarios, que poco tienen que ver con lo que he estudiado. Todo esto no me deja tiempo para nada, pero entre mañana o tarde libre me encierro en el laboratorio a trabajar.

Inspiracions?

  Me inspira el día a día, las cosas que veo, lo que leo o me cuentan, todo me sugiere pequeñas ideas que luego expando o mezclo con otras.También escucho mucha música, otro pequeño desencadenante de ideas. Referentes claves; Yamamoto Masao o David Jiménez.

Per què?

  En la medida de lo que puedo, me gusta generar más porqués, responderlos y volver a preguntar.

Suggereix-nos un pla B...

  Son 5 planes B, ahí van: Chamo San, actual compañero de taller, ilustrador y siempre con historias que contar. Marta Pareja, fotógrafa que siempre me enseña algo nuevo. Raul Roncero, artista con mucho sentido del humor y gran amigo. Y dos diseñadores que descubrí hace poco y que merecen ser conocidos Albert Ibanyez, que hace poco diseño el aunuario de Can Xalant, y Jorge León, diseñador canario que reside en Barcelona.

La seva obra:

Del projecte "Estenopia"

Del projecte "A la deriva"

Del projecte "Estenopia"

Del projecte "De un tornillo a un ojo, de un ojo a una estrella"

Genís Carreras

How to survive
a robot uprising

Geomètric, fresc i vital. Nascut a Salt amb 23 anys en Genís Carreras ha finalitzat els estudis d'Audiovisual i Multimèdia a l'ERAM de Girona i Comunicació Gràfica a Northampton a Anglaterra. El seu treball intenta fugir d'allò evident convertint les propostes complexes en simples i, quan el projecte ho permet, no oblida el sentit de l'humor. Tot i que es defineix com a minimalista també es mou per terrenys il·lustratius i expressius. Comença a fer les seves primeres passes professionals en el món del disseny, com a freelance ha dissenyat la imatge i web per un artista londinenc mentre tempteja algunes ofertes. Trobeu-lo a geniscarreras.com

Pla A?

  Estic en procés de mudar-me a la gran ciutat. El meu pla A és quedar-me una temporada aquí dalt (a Londres), intentant aprendre dels millors.

Inspiracions?

  Porto anys admirant l'obra del dissenyador anglès Olly Moss, m'encanta el seu sentit humor i la pulcritud del seu treball. També m'inspira Alex Trochut i el seu èxit internacional. Mica en mica m'he anat decantant pel minimalisme i la geometria. Suposo que era qüestió de temps descobrir els grans clàssics de la Bauhaus i l'escola suïssa; ara mateix estic fascinat pel treball de Muller-Brockmann i Wim Crouwell.

Per què?

  El fet de viure lluny de casa és un motivador en sí mateix ja que et fa sentir en l'obligació de deixar-te la pell amb el que estàs fent. Recordo com el primer mes a Anglaterra em vaig passar tot un dia a l'estudi tallant una tipografia pel projecte Opposite Sans. Aquell dia em va quedar el dit com una salsitxa però estava content. Em va costar una mica adonar-me que des de petit lo meu era el disseny gràfic, i aquell dia mirant amb perspectiva, em va semblar molt obvi. Suposo que la clau és estimar el que fas, i llavors tot depen de fins on vols i estàs disposat a arribar.

La seva obra:

Alguns dels posters del projecte Philographics,
on s'expliquen diverses teories filosòfiques
a través de figures geomètriques bàsiques.

Disseny de doble pàgina per un article sobre l'arquitectura del disseny.

Opposite Sans. Tipografia abstracta a partir de l'espai negatiu de la Comic Sans.
"Tot el que hi falta és tot el que és" amb lletres retallades del paper.

Elephant Gun, il·lustració per la banda Beirut.

Bel Fullana

Fosca, oculta i aspra. Nascuda a Mallorca el 1985, la Bel es va passar tota la infància curiosejant amb el dibuix i la pintura. Als 19 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Belles Arts a la UB on es va llicenciar l'any 2009 en l’especialitat de pintura i ara està acabant el Màster de Creació Artística a la mateixa facultat. La seva obra parteix de la contradicció en l’estètica idealitzada que es té de la infància. Intentant mostrar-la des d'un altre punt de vista, fins i tot fent-la desagradable. "Els nens de la vida real tenen característiques que tots reconeixem com seves: son individus cridaners, plens de vida i de contradiccions, que es barallen, s’embruten, es fiquen el dit al nas, canvien les dents... res a veure amb l’estètica idealitzada que converteix als nens en postals de Nadal!", diu la Bel. Va presentar la seva última exposició a l’Auditòrium Sa Màniga a Mallorca i també ha participat en col·lecctives a l’Espai Mallorca de Barcelona, a la Galeria d’Art Racó 98 a Mallorca i a la Galeria d’Art Carme Espinet a Barcelona. Trobeu-la a belfullana.blogspot.com


Pla A?

  Ara mateix estic a punt d’acabar el Màster de Creació Artística a la facultat de Belles Arts de Barcelona. La pintura no em dona per viure... així que estic buscant feina!


Inspiracions?

  Sempre miro cap el món de la infància per realitzar el meu treball, m’encanta la manera d’actuar dels nens, és super divertida i espontània.

Els creadors que m’interessen van canviant amb el temps i depenent del dia. Per posar exemples d’artistes d’aquí, m’encanta l’obra de Ricard Chiang i de la Concha Vidal. Darrerament estic obsesionada amb Eric Fischl. També m’agraden molt les fotografies de Sally Mann i  Roger Ballen que m’han inspirat molt. Però el que més m’inspira de tot són les fotografíes dels albums de familiars i d’amics, sempre vaig recopilant aquestes imatges que després modifico i converteixo en pintures.


Per què?

  La veritat és que ho passo tan malament quan un quadre no em surt que no puc entendre com és que encara segueixo pintant. Suposo que si deixàs de pintar ho passaria pitjor encara... Per això ho faig! 

El meu futur artístic el veig una mica incert, però m’ho agafo amb calma i amb molt d’optimisme perquè se que és el que vull fer de per vida!


Suggereix-nos un pla B...

  Doncs, no hi ha res que em pugui fer tant feliç com proposar a uns quants amics del taller de la facultat, que a part de grans artistes són bellíssimes persones. Són els següents: Ana Pagola, divertidíssima! La seva pintura a tot color és com un refresc en un dia de molta calor. El Javi Pretel gran pintor de les petites coses. La Susana Ortiz i la seva pintura de gran càrrega simbòlica. I el Xisco Duarte, de qui recomano concretament les seves escultures realitzades a partir de restes animals. Tots ells molt sincers amb la seva obra, desitjo que arribin lluny amb el que fan!

La seva obra:

Alba Danés

Reflexiva, activa i crítica. Es diu Alba Danés i just avui fa 25 anys que va néixer a la capital de la comarca de La Garrotxa. Als 18 anys va decidir estudiar Ciències de la Comunicació per especialitzar-se en periodisme, durant la carrera va conèixer la fotografia de la mà de la fotoperiodista Sandra Balsells. Desprès d'escollir totes les assignatures relacionades amb la imatge i la cultura visual, un cop finalitzada la carrera, va decidir cursar els estudis superiors de fotografia artística a l'Escola Superior d'Art i Disseny d'Olot. Ara, poc després d'haver entregat el seu projecte final anomenat Expectants, compagina feines de producció i comunicació amb treballs fotogràfics personals, mentre col·labora amb iniciatives d'altres creadors. 

Trobeu-la a www.albadanes.com i blog.albadanes.com

Pla A?
  Porto la premsa de Foos, fa poc he acabat un projecte en producció amb Zeba i sempre que m'ho ofereixen mantinc els lligams laborals amb Enderrock. M'agrada treballar en producció i comunicació, m'agrada el que vaig estudiar a periodisme i m'agrada aplicar-ho de manera professional, també intento establir nexes comuns entre la fotografia més personal i el periodisme més social. A més l'estiu es planteja amb unes quantes col·laboracions, no remunerades però gratificants en les dues facetes. I, és clar, buscant feinetes constantment!

Inpiracions?

  El meu entorn; les persones i els paisatges. Per fer una bona mescla puc dir que m'inspira Zygmunt Bauman i Rem Koolhaas; Lara Almarcegui i Eduardo Galeano; Robert Smithson i Francesco Careri; Ovidi Montllor i Banksy; Mishima i Martin de Thurrah; Guillaume Herbaut i Regina Spektor; Mazoni i Anothermountainman... O un descobriment recent, per mi, Mario Benedetti al qui encara li haig d'adjudicar parella!

Per què?

  Suposo que han coincidit les persones, els moments, els llocs, la il·lusió i la motivació. Espero que segueixin coincidint, crear o participar en projectes ha esdevingut una necessitat per mi.

Suggereix-nos un pla B...

  L'Alba Tenas, una fotògrafa de Vic que he conegut ja que ha obert un projecte personal a la participació i amb la qui estem descobrint diversos interessos comuns. I la publicista i dissenyadora Mar Domene (a veure si així s'anima a publicar la seva web). 

La seva obra:

Expectants

Terra humida

Esgotat

Sessió a Marta Rius. Contrabandista de somnis

Entropi Fylms

Inquieta, minuciosa i emprenedora. Entropi Fylms és la petita productora audiovisual de la Júlia de Balle, nascuda fa 25 anys. Va escollir la seva carrera per instint: malgrat va iniciar el batxillerat tecnològic, amb la intenció d'escollir alguna enginyeria, en una jornada de portes obertes de la UAB va seguir als seus companys d'humanitats a la xerrada de comunicació audiovisual i, tot i que era el primer cop que sentia a parlar d'aquesta carrera, va acabar cursant-la a la UPF de Barcelona i durant l'últim curs va fer un Erasmus a la Freie Universität de Berlín. S'ha mogut pel Festival de Cinema de Sitges, on hi ha treballat 3 anys, i com a voluntària a l'In-edit Beefeater i a la Berlinale. També és amant de la música, col·labora des de fa 7 anys a Ràdio 90 i sempre que pot la viu en directe. El seu últim treball com a realitzadora i editora ha estat en el projecte d'Olga Moreira 440 sota 0º, que es presenta aquest dimarts 21 de juny a Olot. Trobeu-la a www.vimeo.com/entropifylms i facebook.

Pla A?
  El meu pla A ja té molta part de pla B. Treballo duent la comunicació d'RCR Arquitectes (Olot) els matins, a on, ben bé dins del meu camp, he fet un vídeo per una exposició a una galeria del Japó i actualment estic iniciant un documental sobre l'espai on hi ha el despatx d'arquitectes, el seu passat i present. La resta del temps faig projectes audiovisuals a part: la majoria a través d'Entropi Fylms i d'altres amb els companys d'Aixina, una cooperativa audiovisual, com ens agrada anomenar-la.


Inpiracions?
  El que més m'inspira són la música i la literatura. Us en dic un estil i un exponent: el post-rock i en Ray Loriga. També m'inspira la joventut dels 70, sembla que els fulls estaven molt més buits, llavors. Però és una qüestió d'actitud.

Per què?

 Creo per respondre a: la cerca de la identitat, alguna cosa que m'ha deixat bocabadada, qualsevol llengua que no comprenc, un repte, ...


Suggereix-nos un pla B...
  SHMAGA, varis dels vídeos que he fet mostren les seves intervencions... i encara són millors persones ;)

La seva obra:

Instal·lació d'SHMAGA, carnaval 2011. 

       Teaser del documental BARBERI ME LIQUEFECIT.

RCR Arquitectes. Vídeo per a la Gallery MA de Tòquio. 

Marta Rius i Laida Tanco a la Taverna Via Fora de Gràcia.