Janira Muñoz

Avedonizing the family

Clàssica, conceptual i introspectiva. La Janira va passar els primers estius d'adolescència amb una Nikon analògica compacta entre mans, aquest fet la va ajudar a veure el món d'una altra manera. Va ser la pròpia fotografia la que la va portar cursar els estudis universitaris de Comunicació Audiovisual on de la mà de la Sandra Balsells va aprendre a treballar al laboratori. Totes aquelles hores al laboratori de la universitat van fer que un cop llicenciada continués els seus estudis a l'IDEP. Primer amb Fotografia General i ara, als 24 anys està cursant Fotografia d'Autor. Les seves imatges es presenten amb una mirada clàssica, la dels "grans" de la fotografia. És en el discurs on la Janira mostra el seu món més personal, des del retrat social fins a la més íntima introspecció. En el seu equip tan hi trobem estris digitals com analògics i la seva última adquisició és la clàssica Hasselblad amb la que comença a experimentar el mig format.
Trobeu-la a janiramunoz.carbonmade.com i flickr.com/janiramunoz

Pla A?

  Soc carnissera per necessitat. És el que em permet omplir la butxaca cada mes i continuar amb la meva passió per la fotografia, sobretot ara que he estat renovant i ampliant els meus equips. També perquè tot just començo amb el mig format analògic i les despeses de treballar amb pel·lícula són superiors del que ho són en el món digital.

Inspiracions?

  Molts fotògrafs han estat i són, en part, els meus grans referents, entre ells Annie Leibovitz, Steve McCurry, Txema Salvans, Eugeni Forcano o un incipient Alex Mazurov. Una de les coses que més m'inspira en forma d'efectes secundaris és l'optimisme, quan estic contenta i animada és quan millor treballo, per mi és més fàcil donar-ho tot de mi i fer un bona fotografia quan estic alegre que no pas quan estic en hores baixes. També em motiva molt la gent creativa de qualsevol disciplina que dóna grates sorpreses amb la seva obra artística, que són constants i productius.

Utopia?

Les ganes de construir nous projectes, de conèixer més gent amb inquietuds fotogràfiques, les ganes de topar amb nous reptes i superar-los, de mostrar el meu treball al públic, les ganes de continuar experimentant en nous camps fotogràfics, de millorar cada dia una mica més, de continuar pressionant el disparador i sentir l'emoció de pensar en el que apareixerà després del rebel·lat, de sentir la màgia de tot plegat i poder dedicar-m'hi completament. 

Suggeriex-nos un pla B...

M'encanten les il·lustracions de Conrad Roset i les fotografies d'Alex Mazurov.

La seva obra:

Projecte en procés: Lost

Land of Stones

Memories of Casa Baco